Parades en crestall

Ja des de bon començament, als horts Pla i Armengol es va decidir cultivar les parcel·les 1-3-6-4 segons el sistema de parades en crestall, amb el Lluís com a impulsor d’aquest mètode creat pel Gaspar Caballero a Mallorca. Actualment, passat ja un any, uns quants hortelans i hortelanes ens hem agrupat per tenir cura d’aquestes parcel·les.

El sistema de parades en crestall basa en 6 principis fonamentals:

  • Sistema de parades. Una parada és un rectangle amb unes mides definides: 1,5 metres d’ample  i  3 metres de llarg (o 6). Dins la parada tot està organitzat: el sistema de rec, les rajoles ceràmiques (per facilitar el pas i evitar que creixin les herbes espontànies) i els cultius, disposats en dues fileres que ocupen cadascuna 60 cm d’amplada, de manera que ens queden 30 centímetres al centre, on es col·loquen les rajoles. Entre aquestes es poden incloure plantes aromàtiques per atraure els insectes benèfics.

  • La terra que es cultiva no es trepitja (s’ha de passar per les rajoles): els microorganismes que hi viuen allà resulten molt beneficiosos perquè aporten nutrients a la terra i l’enriqueixen.
  • Es fa servir un compost anomenat crestall.
  • L’espai de cultiu s’aprofita al màxim. La sembra és més densa del que resulta habitual. Això evita que es perdi la humitat del sòl i també que creixin males herbes.
  • El rec és per exsudació. Aquest sistema allibera quantitats molt petites d’aigua de forma constant. Així s’aconsegueix un consum d’aigua molt reduït i una humitat constant.
  • Hi ha rotació de cultius (si tenim 4 parades, durant 4 anys). Amb l’alternança de plantes de famílies diferents i amb diverses necessitats nutritives, impedim que les plagues i les malalties es facin més fortes en unes determinades espècies, al mateix temps que evitem que aquestes consumeixin sempre els mateixos nutrients.

Per la temporada de primavera-estiu de 2020:

-A la parada (o parcel·la) 1 hem plantat mongetes de mata baixa i mongetes de mata alta (família lleguminoses), que fixen el nitrogen de l’atmosfera) + blat de moro (associació molt antiga de cultius: les lleguminoses aprofiten la canya del blat com a tutor, i al costat es planta carabassa, que s’escampa per terra).

-A la parada 3 hi ha pebrots, albergínies i tomàquets (família solanàcies), que són molt exigents quan els nutrients que necessiten (per això, a un cultiu rotatiu, van abans de les lleguminoses, que enriqueixen el sòl). Conegudes també com a hortalisses de fruita.

-A la parada 6  tenim les liliàcies (fan flor) o umbel·líferes (les flors fan com a “umbreles”): porros, pastanaga, api i remolatxa, o arrels. Les arrels profundes tenen l’avantatge que airegen la terra.

-A la parada 4 hi ha les bledes i enciams (fulles), i cogombres i carbassons.