Recol·lectors-caçadors vs. agricultors-pastors

Wessex Archaeology

Segons les evidències trobades pels arqueòlegs i els paleoantropòlegs, durant set milions d’anys les
societats formades per individus del gènere «homo» van subsistir basant-se en una economia de recol·lecció
i caça, la vida era nòmada i no pas sedentària. La indefensió natural de l’espècie es va anar superant amb
l’ajut de la tecnologia, primer amb eines cada cop més sofisticades fabricades amb minerals i material
vegetal, posteriorment s’hi van afegir els metalls elaborats.

L’agricultura (la reconversió d’un cicle natural en un d’artificial) i la ramaderia (el control dels
animals domesticats) van començar fa uns deu mil anys. Aquest pas de predadors a productors va ser molt
lent, va durar mil·lennis, i no va ser fruit d’un caprici, sinó d’una necessitat, la supervivència com a
espècie. Nosaltres, els «homo sapiens» som l’única espècie del gènere «homo» que ha subsistit. No se sap per
què es van extingir les altres (canvi del medi al qual no es van adaptar?, malalties?, predadors?…). No han
subsistit ni les espècies que van conviure amb nosaltres, com l’«homo neanderthalensis», que ens superava
en quocient d’encefelització (relació entre la massa encefàlica i la massa corporal) i, per tant, amb uns
individus més intel·ligents que nosaltres. La ciència rebutja la fantasia tan estesa popularment que la seva
extinció es deu a una guerra entre ells i nosaltres.

L’agricultura i la ramaderia van suposar entre d’altres, la sedentarització i la concentració
d’habitants en una superfície relativament petita, una pèrdua de qualitat de vida i de dieta, menys temps
per a la vida ociosa, un augment de la població (es necessitaven més individus per treballar, però també
s’obtenien més recursos alimentaris gràcies a la producció i a l’emmagatzematge), l’auge del comerç.
També van suposar un canvi ecològic radical.

Actualment ens trobem en un moment crític, la Terra té uns recursos limitats i la població humana
creix molt ràpidament. És evident que no podem tornar enrere, no estem disposats a renunciar als cotxes,
ni a la calefacció, ni a cap de les comoditats de la vida moderna, i les societats que no les tenen, hi
aspiren. Només podem buscar solucions mirant endavant i fent ús de la nostra intel·ligència (que també
ens pot portar a l’error i a l’extinció). Pel que fa a l’agricultura i la ramaderia es comença a experimentar
amb tècniques regeneratives, de moment encara no se sap si seran exitoses, però són una esperança per a
alguns.

Núria Mirabet i Cucala