Recomanacions per Sant Jordi
Per Sant Jordi, si no sabeu quin llibre comprar, aquí us oferim una bona selecció que ens han fet arribar associats i associades: guies de plantes, reflexions sobre el canvi climàtic i els transgènics, històries sobre la vida secreta dels boscos, i també obres de ficció d’autors com Karel Capek o Úrsula K. Leguin. Bon Sant Jordi i bones lectures però, sobretot, no compreu a Amazon.
Novel·les de ficció
El año del jardinero, Karel Capek
Editorial: Jose J. de Olañeta / El barquero (1929)
Recomanació: JuanRa Maese
Es una obra deliciosa, de lectura fluida, llena de humor, que gira en torno a la figura apasionada del jardinero y sus actividades a lo largo del año. A pesar de lo que su título podría hacer pensar, no se trata de un manual de jardinería al uso. Creo que el humor es proporcional a la cantidad de virus “jardinil” que uno lleve dentro. Las ilustraciones son de su hermano, el pintor Josef Capek y entre ambos logran un libro tan divertido como encantador.
«…(El jardinero) si llegara al jardín del Paraíso, husmearía con aire extasiado y diría: “¡Dios mío, esto sí que es humus!”. Creo que se olvidaría de comer los frutos del Árbol del Conocimiento del Bien y del Mal, más bien buscaría el medio de birlarle a Dios un poco de humus del Paraíso…»
Hierba de brujas, Toti Martínez de Lezea
Editorial: Erein Argitaletxea (2019)
Recomanació: Ariadna Aparicio
És una novel.la, per tant ficció. A les valls del nord de Navarra, a principis del segle XVI, es va desfermar una cacera de bruixes. Moltes dones del país basc i Navarra, coneixedores de les herbes i remeis de la natura, guaridores i parteres, van patir aquesta persecució. L’autora ens explica la història d’una d’aquestes dones.
El nombre del mundo es bosque, Úrsula K. Le Guin
Editorial Minotauro (1972)
Recomanació: Elena Calzada
Es uno de los libros menos conocidos de Úrsula K. Le Guin, una de las grandes escritoras del siglo XX, y gran imaginadora de otros mundos mejores. La historia se sitúa en un planeta lejano de bosques y agua, habitado por una sociedad matriarcal, sin guerras, sin apenas tecnología y en simbiosis con la naturaleza. La llegada de colonos alienígenas, que empiezan a explotar a los nativos y a arrasar con la vegetación, trastoca su mundo. La novela –que sirvió de inspiración casi 40 años después a Avatar– es una lectura poética y evocadora, que habla del colonialismo y del ecologismo cuando entonces todavía solo preocupaba a unos pocos. El único “pero” es que se hace un poco corta.
Obres de no ficció
Y ahora yo qué hago: Cómo evitar la culpa climática y pasar a la acción, Andreu Escrivà
Editorial: Capitán Swing (2020)
Recomanació: Núria Martí
L’autor, llicenciat en Ciències del Medi Ambient, fa anys que fa xerrades divulgatives sobre el canvi climàtic. Aquest llibre n’explica molt bé les causes i conseqüències però, sobretot, vol ser esperançador en el “què podem fer”. Dóna moltes pautes i idees a tots nivells i sobretot posa èmfasi en les iniciatives col.lectives: en cóm actuar de forma comunitària, en xarxa, i posa exemples com l’agroecologia i els horts comunitaris.
Walden, Henry David Thoreau
Editorial: Errata naturae (2017)
Recomanació: Patricia Calzada
En 1845 Henry David Thoreau lo dejó todo para irse a vivir a una cabaña que había construido junto a la laguna Walden (EEUU). Pasó más de dos años viviendo con lo mínimo, y de esa experiencia surgió este libro. Walden es una defensa de la vida libre y salvaje, así como una crítica feroz de la sociedad y sus imposiciones. Walden habla de lagunas y hombres sabios, de alces y nubes, de la belleza absoluta de la soledad o de la importancia de la amistad. Errata naturae recupera esta obra en el 200 aniversario del nacimiento de su autor, un poeta y filósofo de la naturaleza convertido hoy en referente y más necesario que nunca.
La ciudad de la Permacultura, Toby Hememway
Editorial: Kaicron (2017)
Recomanació: Antoni Scotti
A lo largo del libro, Hemenway va repasando los diferentes aspectos de la vida en la ciudad y dando un montón de propuestas e ideas sobre cómo podríamos gestionarlos para que sean regenerativos y no destructivos. El autor aborda desde los aspectos materiales (alimentación, agua, energía, transporte) hasta las relaciones de los habitantes entre sí y con la propia ciudad.
Este libro es una poderosa herramienta que nos puede ayudar a conseguir hacer de nuestras ciudades lugares mucho más habitables, sanos y seguros. También es una de las mejores introducciones que conozco sobre la permacultura.
Bosques y jardines de Alimentos, Gisela Mir y Mark Biffen
Editorial: La Fertilidad de la Tierra
Recomanació: Antonio Scotti
Es una guía para ir más allá del huerto si se tiene un espacio ajardinado, tanto en la ciudad como en un pueblo etc. Sus autores son dos permacultores de Cardedeu.
Muy interesante por ejemplo para trabajar en las escuelas ya que los huertos escolares suelen necesitar mucho cuidado y se cosechan especialmente cuando los niños ya están de vacaciones. Un bosque comestible en cambio no necesita tantos cuidados y se puede cosechar en diferentes épocas del año y dar pie a propuestas educativas más variadas, además de ser un ejemplo de sostenibilidad mucho más poderoso que el del huerto.
Guia del Recol·lector, Came Bosch i Cristina Bota
Editorial: Viena Edicions
Recomanació: Ariadna Aparicio
Es tracta d’una guia de plantes i bolets del nostre entorn, organitzada per mesos, amb un annex on s’explica com conservar-les i també les seves propietats i beneficis. Hi trobarem també en l’annex receptes d’infusions, decoccions, xarops, licors, olis i ungüents.
El mundo según Monsanto, Marie-Monique Robin
Editorial: Atalaya (2008)
Recomanació: Carles
Si haig de recomanar un llibre relacionat amb la temàtica de l’hort, seria El mundo según Monsanto, que és el resultat del treball de recerca d’una periodista francesa sobre la revolució verda, els transgènics i la multinacional que vol controlar l’agricultura mitjançant les patents de les llavors i els insums químics de la seva producció. N’hi ha capitols que són de cultura general imprescindibles, d’altres que repassen la història de la humanitat al llarg de les guerres mundials imperialistes, n’hi ha que fan esgarrifança quan parlen de la tecnocràcia i la paraciència actuals…, concatenats d’una manera que, per moltes dades excel·lentment documentades que tragina, fàcilment pots fer-ne un feed-back o trobar les referències d’algun tema en concret. També està en documental audiovisual, que dura un parell d’hores…
Per conèixer els horrors del Capitalisme sense controls d’una manera didàctica i sense adormir-te.
La vida secreta dels arbres, Peter Wohlleben
Editorial: La Mandràgora
Recomanació: Núria Font
Peter Wohlleben, un enginyer forestal de renom, ens permet fer una ullada a la vida oculta dels arbres i ens descobreix fets extraordinaris: els arbres es comuniquen, cuiden amb amor els seus fills i es preocupen dels veïns vells i malalts. També tenen memòria, emocions, records.
Wohlleben aporta llum a l’espessor dels boscos i ens ofereix una mirada sorprenent a un univers ple de misteris. Ens narra històries fascinants sobre les habilitats inaudites dels arbres a partir dels descobriments científics més recents i de la seva pròpia experiència com a forestal.
El batec del bosc, Peter Wohlleben
Editorial: Cossetània
Recomanació: Núria Font i Amelia Gallego
Tenim, com alguns animals, una espècie de setè sentit per detectar el perill? És possible que el nostre olfacte superi el bon nas dels gossos? Per què el nostre sistema immunològic reacciona als colors i a les olors del bosc? I a l’inrevés: és possible que els arbres respirin? Que fins i tot se’n pugui mesurar una espècie de batec? Hem de considerar que les plantes són éssers intel·ligents? Wohlleben ens parla en aquest llibre dels vincles secrets entre els éssers humans i la natura.
Comentaris recents