Visita dones camperoles de Moçambic

El dijous 30 de juny vam tenir la visita d’un grup de persones representants de la UNAC (União Nacional de Camponeses), que estaven a Barcelona en un intercanvi d’experiències convidades per l’associació  Enginyeria Sense Fronteres (ESF)

Les dues entitats treballen amb al país africà, en concret a la província d’Inhambane, a les comunitats rurals, especialment amb les dones i nenes, per garantir el dret humà a l’aigua i sanejament, a una alimentació i a un nivell de vida adequat.

Moçambic, com passa sovint a l’Àfrica, és un país ric en recursos, naturals, forestals, minerals, culturals, demogràfics, etc. però molt pobre econòmicament. La major part de la població viu de l’agricultura, del treball a les machambas (hortes), on conreen per especialment cultius de secà, com milho (blat de moro), feijão (mongetes), amendoim (cacahuets) i mandioca. En la darrera dècada, l’augment de temperatures i falta de pluges sovint deixen moltes comunitats amb molt poc que conrear.

L’accés a la terra és un tema molt complex a Moçambic. La Constitució estableix que la terra és propietat de l’Estat, i no pot ser venuda, i el dret d’ús i benefici de la terra es confereix a persones i entitats. A més, els camperols i comunitats poden adquirir el dret a una terra quan l’han treballat durant anys. Però a la pràctica molts camperols estan indefensos davant de les empreses estrangeres agroalimentàries i mineres que adquireixen terres i expulsen les comunitats.